La relativa calma que es viu a l'interior de Rwanda en aquests moments és deguda a la guerra que manté a la R.D. del Congo. L'intent frustrat de Rwanda de derrocar Kabila i la implicació d'altres països en el conflicte ha dut a un enviament massiu de tropes ruandeses a combatre en territori congolès. Alhora, la guerrilla ruandesa, l'anomenat Exèrcit d'Alliberament de Rwanda (ALIR), ha desplaçat els seus efectius a les províncies congoleses del Kivu per a combatre al costat de les guerrilles mai-mai, amb la qual cosa l'interior de Rwanda està passant per un període de pau aparent, amb un control ferri de l'exèrcit per tot el país, però sense les massacres que han sigut contínues fins a ben poc, gairebé totes obra dels militars. Tot i així, s'estan reclutant forçosament els presoners hutu per anar a combatre a la guerra del Congo, on són obligats a batre's a l'avantguarda de les posicions del front i si es retiren són abatuts pels oficials tutsi.
Les presons ruandeses segueixen plenes a vessar i es desconeix el nombre exacte de presoners, tot i que segurament depassa els 200.000, no només a les presons oficials sinó també en llocs amagats. La justícia no funciona i l'associació IBUKA, formada per suposades víctimes del genocidi, segueix actuant com un autèntic sindicat de delators. Així mateix, al nord-oest del país, la població segueix obligada a viure concentrada en camps on gairebé no poden cultivar, en condicions de vida molt dures.
Continua l'empresonament del bisbe de Gikongoro, Mns. Augustin Misago, a qui s'acaba de denegar la petició de llibertat provisional. No és cap secret que l'Església catòlica es troba al punt de mira del govern. És significatiu l'article de l'Osservatore Romano aparegut el 21 de maig, on parla per primera vegada de doble genocidi.
Un dels fets més notoris d'aquests darrers mesos ha sigut la fugida del país de Jean Pierre Mugabe, un ruandès tutsi, editor del diari "Le Tribun du Peuple", que ha explicat amb tots els ets i uts la corrupció del Front Patriòtic Ruandès (FPR), la malversació de fons publics per part dels principals càrrecs i la concentració del poder en un nucli dur a l'entorn de l'home fort, el president de partit i vice-president del govern, el general Paul Kagame.
Cada cop és més clar que la clau d'aquest conflicte es troba en la interpretació que es faci de les terribles matances de 1994, l'anomenat genocidi. Últimament, es torna a insistir en la necessitat d'una investigació sobre el fet que va desencadenar les matances, l'assassinat del president ruandès Juvénal Habyarimana. Tot i que el relator especial de l'ONU, responsable de la investigació dels fets, René Degni Segui, en una de les seves conclusions deia que poden existir vincles entre els autors de l'assassinat i els qui van planificar les matances, l'ONU es resisteix a la investigació i l'FPR la va bloquejar en el seu moment, mentre que els Estats Units es fan l'orni. Si és tan clar que els hutu anomenats extremistes van ser-ne els autors, ¿per què ells la demanen, com han fets 24 detinguts del Tribunal Internacional, i l'FPR no?
A Burundi, l'actualitat es centra en les negociacions d'Arusha, on el mediador, Julius Nyerere, acaba de manifestar la seva decepció per la manca de voluntat de les parts per a arribar a un acord. S'han format tres blocs. El primer està constituït per 7 partits i gira al voltant del FRODEBU, del president assassinat Melchior Ndadaye. El segon bloc el formen 8 partits petits, i el tercer, el Govern, l'Assemblea Nacional i l'UPRONA, partit de l'actual president colpista Pierre Buyoya.
La manca de resultats en les negociacions burundeses està portant a un augment de les hostilitats. Així, el dia 12 d'aquest mes, s'ha produït una matança de més de 180 civils per part del militars al sud de Bujumbura. Cada cop hi ha més atacs de la guerrilla hutu de les Forces de Defensa de la Democràcia (FDD), i això provoca represàlies de l'exèrcit contra la població, tal i com ha passat fa poc al mercat de Kanyosha, a Bujumbura.
Els camps de reagrupament de la població encara són una realitat. Les condicions de vida són terribles i la població es veu sotmesa a tota mena d'abusos per part dels militars, com es reflexa en la crida que feia, l'any passat, la població de la província de Bubanza.
A la R.D. del Congo, l'atenció s'ha centrat últimament en les negociacions de Lusaka i en els combats entre tropes ruandeses i ugandeses a Kisangani, esdeveniments que estan molt relacionats. L'escissió dels anomenats rebels del "Rassemblement congolais pour la Démocratie" (RCD), entre partidaris d'Ernest Wamba dia Wamba i d'Emile Ilunga, obeeix a dues estratègies diferents de plantejar el conflicte. Mentre que els primers han donat mostres de voler negociar amb Kabila i han rebut el suport del president ugandès, Museveni, Ilunga és l'home que els ruandesos de Kagame han posat al capdavant, la posició dels quals és més inflexible i utilitza mètodes més expeditius, com les matances que s'han produït al Kivu en represàlia pels atacs dels guerrillers mai-mai. La repartició d'una part del saqueig de les riqueses mineres del Congo entre ugandesos i ruandesos alimenta també aquesta divisió.
Els combats que hi ha hagut durant aquest mes d'agost a Kisangani són deguts a la voluntat dels ruandesos d'imposar la facció d'Ilunga com a part signant dels acords de Lusaka, en detriment de Wamba dia Wamba. Després d'haver destruït el centre de Kisangani, les tropes ruandeses, amb el suport de les burundeses, han fet fugir els partidaris de Wamba, que ha rebut el suport de militars ugandesos. Immediatament després, la facció d'Ilunga ha declarat que signaria els acords de Lusaka quan fins ara eren els únics que es negaven a fer-ho. Tot i que ara diuen que signaran conjutament amb Wamba, després dels combats és indubtable que la correlació de forces a l'interior del RCD ja no és la mateixa.
L'aplicació d'aquests acords serà molt difícil perquè no s'ha considerat com a part als representants tradicionals de la població de l'est del país, que és la que ha patit més l'agressió, ni a la guerrilla mai-mai, ni està gens clar com es desarmaran les diverses guerrilles que operen al territori, ni es parla de justícia envers les víctimes de les matances, ni es resol com es fusionaran els tres exèrcits contemplats en els acords, quan la part principal dels militars de la RCD són ruandesos, burundesos i ugandesos, ni es planteja, en fi, l'absència d'un Estat de dret a Rwanda, Burundi i Uganda, mentre que s'exigeix a la R.D. del Congo.